Cuines del Món: INDONÈSIA
 |
Sisè cicle trimestral de (dinars) sopar: CUINES DEL MÓN. |
Des que vàrem començar l'any 2010 el nostre viatge gastronòmic arreu del Món hem estat a sis països europeus (Portugal, La Bretanya, Itàlia, Suècia, Grècia i França), quatre d'americans (Argentina, Mèxic, Uruguai i Perú), cinc asiàtics (El Tibet, Índia, Japó, Líban i Xina) i només un africà (Marroc) (fins ara no hem sabut trobar restaurants subsaharians adients), a banda del darrer, la especialitat del qual era Kosher.
I per cloure aquests cicles ‒per ara, deixem la porta oberta a futures propostes no periòdiques‒ vàrem visitar un altre país asiàtic, un país tan important com desconegut: Indonèsia. Bé, ja no tant desconegut si vareu assistir a la nostra anterior xerrada gastronòmica Descobreix la gastronomia indonèsia, que tan amablement ens varen oferir el matrimoni format per la senyora SANTY SUSANTO i el seu espòs JOXEAN ELORZA.
I si aquell dia ‒per les circumstàncies‒ no poguérem conèixer la senyora SRI HERAWATI PURWANINGSIH, ara ens atansàrem al seu reputat Restaurant Betawi, on porta gairebé vint anys oferint-nos la cuina tradicional d'Indonèsia.
La seva proposta consistí en uns entrants a compartir:
- lumpia (rotllets de pollastre, gambes i fideus de cabell d'àngel de soia, amb salsa agredolça).
- perkedel (boles de patata amb vedella al curri).
- amanida hijau (amanida fresca amb mango, fruits secs condimentats amb vinagreta amb alfàbrega i gingebre).
- singkong goreng (iuca fregida amb salsa maionesa picant).
- krupuk (pa de gambes indonesi).
El plat principal es pogué escollir entre:
- bakmi goreng (tallarines saltades estil indonesi al wok amb ou i vegetals).
- sate ayam (brotxetes de pollastre a la barbacoa amb salsa de cacauets i arròs).
- rendang sapi (vedella al curri picant acompanyada d'arròs blanc).
- pepes ikan (peix especiat en fulla de plàtan amb arròs).
Tot plegat acompanyat de begudes no alcohòliques com ara llimonada, té de gessamí o d'altres (freds o calents), gingebre... Delicioses!
I per les postres se'ns presentà el dilema múltiple d'haver de triar entre un extens assortiment de preparacions d'allò més llamineres.
Com a peculiaritat, haureu notat que en aquesta ocasió vàrem anar a sopar i no a dinar. Per les seves característiques (aforament, emplaçament, clientela habitual) no podíem reservar a migdia. Vàrem pensar que la qualitat de la seva cuina meritava haver pres la decisió del canvi d'horari. Si això fou la causa de la minsa assistència (o no), tant se val... els que sí vàrem ser-hi ho vàrem fruir.
Fou, realment, un digne colofó a aquest viatge de sis anys. El països més propers (Itàlia, França) són els que han tingut més inscripcions, al contrari d'aquells més exòtics (El Tibet, Perú); quan la idea era ben bé la contrària: conèixer, de la mà del Club, aquelles cuines ‒aquelles cultures‒ més llunyanes... què hi farem!
Com dèiem abans, si ens ve de gust, algun altre país podrem afegir de manera esporàdica en el futur. Ja es veurà!