Museu Frederic Marès
|
|
Un museu que cal conèixer. |
Encara no fa tres anys que vàrem començar a programar les nostres visites culturals de dissabte per Barcelona i ja hem acumulat un bon bagatge. Alguna descoberta, retrobaments amb llocs on feia temps no hi anàvem, itineraris... tot, sempre, guiats per experts que ens han mostrat com cal la nostra ciutat.
La corresponent al segon trimestre de les nostres XVII Jornades sobre temes de Gastronomia i Hostaleria ens va portar a un indret que atresora un munt de joies d'art, ens va portar al Museu Frederic Marès, ubicat ‒ni més ni menys‒ en edificis de l'antic Palau Reial Major, seu del comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l'època medieval.
Per FREDERIC MARÈS (1893-1991) ‒qui fou ell mateix un remarcable escultor‒ l'escultura no era només el seu ofici, sinó també la seva passió. Seves són aquestes paraules: “faig escultures per poder comprar escultures”. Fruit d'això tenim l'impressionant col·lecció que va aconseguir reunir i que comprèn des del món antic fins al segle XIX, tot passant pel romànic, el gòtic, el renaixement i el barroc.
El germen d'aquest museu fou una exposició feta el 1944 a la Casa de l'Ardiaca de gran part de la seva col·lecció. Marès va decidir donar-la a la ciutat i dos anys més tard ja el tenim constituït en un pis del carrer dels Comtes, inaugurant-se ja oficialment l'any 1948 en l'actual emplaçament. Un seguit d'ampliacions fins el 1970 li donaren el volum present. I un nou projecte museogràfic, culminat l'any 2011, l'ha convertit en un referent contemporani.
Amb la puntualitat que ens caracteritza, la totalitat dels assistents ens concentràvem al verger del palau, aquell bell espai tan conegut per molts barcelonins i per tots els turistes, un pati amb tarongers, envoltat de porxos i amb un brollador al mig d'un petit estany (protagonista el dia de Corpus amb l'oucomballa). És on hi ha l'accés al museu.
La visita guiada a la col·lecció d'escultura (plantes 0, -1 i 1) serveix per bastir un relat històric del pensament i les creences de les successives societats humanes al llarg d'uns vint-i-cinc segles, principalment de l'àmbit ibèric.
El guia anava posant el focus en les peces més representatives, aquelles de gran vàlua artística i que, a més, exemplifiquen allò que s'anava explicant: el frontal d'un sarcòfag romà; Aparició de Jesús als seus deixebles al mar (foto), un relleu de marbre procedent del monestir de Sant Pere de Rodes; l'impressionant sèrie de Mares de Déu amb Nen, on es poden apreciar les diferents escoles i l'evolució de l'estil amb el pas del temps; la anomenada cripta, amb el Sepulcre de Juan de Vargas; l'art flamenc arrelat a Castella, amb Alejo de Vahía com a exponent a destacar; set sales colpidores dedicades al Renaixement, on s'exhibeixen el Sant Roc de Alonso Berruguete i la Pietat (foto) de Juan de Juni; el Sant Pere d'Alcántara de Pedro de Mena, juntament amb obres d'altres destacats autors ‒Gregorio Fernández, Sebastián Ducete, Francisco Salzillo, etc.‒ omplen les tres sales de l'època barroca.
El segle XIX es centra en Catalunya. Només és una sala, però hi té molta importància, perquè conté obres dels mestres antecessors del propi Frederic Marès. Retrocedint en el temps, Marès fou deixeble d'Eusebi Arnau, que ho fou d'Agapit Vallmitjana (també hi ha obra del seu germà Venanci), el qual fou tutelat en els seus estudis per Damià Campeny, un dels primers acadèmics de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Marès es postula, doncs, hereu de la tradició escultòrica catalana moderna.
La quantitat d'obra exposada (en tenen més encara, en els magatzems i en préstecs a altres museus) i la seva qualitat són aclaparadores. És gràcies al guiatge de l'expert que podem entendre alguna cosa, si més no les línies bàsiques del discurs museístic, podem valorar millor les obres exposades i conèixer quines són les més destacades i el per què. Ho recomanem, sens dubte.
En acabar la visita guiada ‒i tal i com teníem previst‒ vàrem voltar lliurement pel Museu, sobretot per conèixer les sales destinades al Gabinet del col·leccionista (plantes 2 i 3). Més de 50.000 peces inventariades i la simple relació nominal de les sales ens ajudaran a fer-nos una petita idea: de la forja (dues), de Montserrat, de les armes, femenina, del fumador, de les floreres de closques, de la fotografia, dels rellotges, de la ceràmica i el vidre (cinc), de la fe, masculina i de les diversions.
I no ens podem deixar de referir a l'estudi-biblioteca del propi senyor Frederic Marès (ell hi va viure entre aquestes parets).
A simple vista podem contemplar treballs preparatoris d'alguna de les seves obres més conegudes: els nens que cavalquen peixos de la font ornamental situada a la cruïlla de la Gran Via i la Rambla Catalunya, el monument a Francesc Soler i Rovirosa, la Victòria de l'obelisc del Cinc d'Oros, els cérvols del jardí del Palauet Albéniz o el Sant Jordi que s'exhibeix al Palau de la Generalitat.
Queda clar que el Museu Frederic Marès és un museu per tornar-hi amb temps i més d'una vegada. Mentrestant, si voleu anar fent boca, podeu donar un cop d'ull a l'àlbum de fotografies publicat al nostre perfil de facebook o, millor encara, podeu fer un visita virtual en aquest enllaç.
I per la qüestió de l'àpat, una proposta ja contrastada l'any anterior (visita a la Catedral): tornàrem a anar de pintxos al Bilbao Berria. Ja sabíem on és (a la Plaça Nova, just a tocar de la Catedral) i com funciona (cadascú va fer la seva tria, d'acord amb el seu gust... i a taula!). Repartits en tres taules reservades i apartades, vàrem reposar forces tot compartint uns moments de companyonia.
Una vegada més, un dissabte més, vàrem passar un matí de profit; amb cultura, amb gastronomia... i reforçant el grup, on tothom hi serà ben rebut. Us esperem a la pròxima!