Taller gastronòmic: la xocolata

25 Novembre 2014 18:00

Tal i com ja anunciàvem a l'article Nova etapa, hem endegat una nova proposta, una nova activitat que ens il·lusiona, i molt. Es tracta dels tallers gastronòmics. No és que al Club no s'hagi fet mai res de semblant ‒només faltaria!, són més de 45 anys de vida social prou activa‒, però ara tenim la voluntat de continuïtat, de programar-los amb periodicitat trimestral.

Per dur-los a terme comptem amb la complicitat dels amics de l'orxateria La Valenciana, que ens cedeixen amablement ‒i desinteressadament, cal dir-ho i agrair-ho‒ un espai adient i on podrem disposar de tots aquells estris i atuells que els nostres talleristes puguin necessitar per desenvolupar la seva tasca.

I no dubteu que tots i cada un dels tallers que us anirem oferint estaran sota el mestratge de contrastats especialistes en la matèria que toqui.

El primer tema escollit, d'entre totes les opcions que teníem “en cartera”, ha estat la xocolata, una proposta ben llaminera que ha satisfet amb escreix les expectatives creades ‒i això que ja eren bones‒, començant per l'exhauriment de les places disponibles.

L'encarregat de dirigir el taller fou el benvolgut GUILLERMO CORTÉS, mestre de l'obrador de PARAMI, el qual ja ens va oferir un tast dels seus coneixements a la xerrada del mes de Març de 2013. Ara vàrem tenir l'oportunitat de veure'l en el seu hàbitat natural. Abans de continuar el relat, deixeu-nos mencionar la tasca de suport que novament va dur a terme la seva germana ANA, sempre ben disposada, sempre amb un somriure.

A diferència de quan ells varen venir a Golferichs, en aquesta ocasió ens feren a mans fruits de la planta del cacau i fins i tot poguérem menjar-nos alguna fava torrada.

Mentre ens recordaven les tres varietats de xocolata existent (criolla, forastera i trinitària) i la seva distribució geogràfica al Món, varen començar a succeir-se passis de safates amb peces de xocolata de diversa procedència, per tal d'aprendre a diferenciar-les.

Si no errem, aquests foren els tastos comparats:

- Guayaquil (Equador) del 64%, més amargant
  vs. Manjari (Àfrica) del 64%, més fresc i àcid

- Sur del Lago (Veneçuela) 75%, complex (es fa amb la varietat trinitària)
  vs. Tanzània (Àfrica) del 72%, cremós i afruitat,
  i Guanaja (Sudamèrica) del 70%, més cremós

- Sur del Lago del 100%, exclusiu pels molt xocolaters,
  vs. Abinao (Àfrica) del 85%, barreja de crioll i trinitari

Cada mossegada anava acompanyada dels corresponents comentaris:  els del GUILLERMO i de l'ANA, orientadors, explicatius, aclaridors; els nostres, del tipus “què bo!”, “aquest és més fort!”, “què gustós!” i d'altres per l'estil.

I entretant el mestre xocolater, en GUILLERMO CORTÉS, anava treballant un bol de xocolata ‒de l'Abinao 85%‒. Davant nostre va fer la famosa “corba”, que consisteix en l'escalfament i posterior temperat de la xocolata. Llavors va emplenar uns motllos i, al cap d'una estona, veiérem com sortien d'una manera neta i com s'havia convertit en una xocolata cruixent com cal.

Va ser el moment de parlar dels farciments i dels bombons, de les diverses tècniques i dels ingredients més usuals. Cosa que ens va dur als torrons... i també en vàrem tastar uns quants!:  trufat de cointreau, cruixent de xocolata negra, trufat de llimona...

Acabada la sessió, els aplaudiments acompanyaven les cares de satisfacció dels privilegiats que gaudírem aquell vespre. Les mostres d'agraïment es succeïen, merescudes. I això que encara ens quedava el colofó:  tots i cada un dels assistents vàrem rebre un lot de cinc rajoles d'algunes de les xocolates tastades.

Realment, la generositat de la família CORTÉS no coneix límits. És lògic que vulguem seguir col·laborant amb ells en futures activitats. Gràcies a la seva entrega i dedicació, el nostre primer taller gastronòmic va resultar un èxit espatarrant.