Els vins de la D.O. Conca de Barberà

14 Juny 2016 19:00

Seguim amb el (bon) costum de tancar la temporada de xerrades gastronòmiques convidant una denominació d'origen catalana. Després d' El cava i els seus maridatges (2013), Els vins de la D.O. Alella (2014) i Els vins de la D.O. Costers del Segre (2015) (sense oblidar-nos de la D.O. Catalunya que va preferir oferir-nos un taller gastronòmic), ens va visitar la D.O. Conca de Barberà. L'intenció ‒gens amagada‒ era la d'acabar el curs prenent una copeta (o dos) al pati de Golferichs.

Per tal que tot plegat es pogués dur a terme, vàrem tenir el privilegi de comptar amb la grata visita de la seva secretària tècnica del Consell Regulador, l'enòloga ELISABET SÁEZ.

Davant d'un cinquantena d'amatents espectadors, l'ELISABET començà per explicar-nos que la Denominació d'Origen Conca de Barberà fou creada l'any 1985 i que hores d'ara agrupa 21 cellers i 907 viticultors que conreen unes 3.700 hectàrees de vinya.

Els antecedents més remots de viticultura a la regió els trobem fins i tot abans del temps dels romans. Però amb l'ocupació sarraïna el sector sofrí una forta davallada. Al segle XII l'Orde del Cister (Santa Maria de Poblet) i l'Orde dels Templers (Castell de Barberà) transmeten i estenen el conreu de la vinya als pagesos que anaven repoblant la que es coneix com a “Catalunya Nova”. Els segles XVIII i XIX representen l'època daurada del raïm, pràcticament de monocultiu, amb una forta exportació de vi i aiguardents al Nord d'Europa i a Amèrica. Però tot s'acabà a les darreries del segle XIX, amb la devastació de la fil·loxera. La reacció de la pagesia a aquest sotrac fou immediata:  el cooperativisme.

El 1893, en plena crisi de la fil·loxera, els agricultors de Barberà s'associen per fundar el que seria el primer celler cooperatiu de l'estat (1894). La vitalitat del moviment cooperatiu portà la comarca a una vigorosa puixança. Són els anys del modernisme, art i arquitectura conflueixen. Els successius cellers de les cooperatives, molts d'ells obra de Cèsar Martinell (deixeble de Gaudí), es converteixen en ‒paraules d'Àngel Guimerà‒ catedrals del vi:  l'Espluga de Francolí (1912), Sarral (1914), Barberà (1917), Rocafort de Queralt (1918), Montblanc (1919) i Pira (1919).

L'àmbit geogràfic es concentra principalment en la conca formada per l'erosió dels rius Francolí i Anguera. S'estén per 15 termes municipals. Altituds compreses entre els 300 i els 900 metres.

El seu és un clima mediterrani de transició, amb una temperatura mitjana anual entre 13 i 14 ºC (amb màximes de 35 a l'estiu i mínimes a l'hivern per sota dels 0 ºC) i un règim de pluges entre els 450 / 550 mm. anuals. Els sòls són, majoritàriament, calcaris, amb terrasses fluvials i pissarra.

I ara que ja ens havia situat històricament i geogràficament la D.O. Conca de Barberà, l'enòloga entrà en matèria:  la vinya i el vi.

Aquestes són les varietats de raïm que treballen:

- blanques:
  · tradicionals:  macabeu (25,21%) i parellada (16,25%).
  · incorporades:  chardonnay (3,88%), sauvignon blanc, moscatell d'Alexandria, moscatell de gra petit, garnatxa blanca i chenin.

- negres:
  · tradicionals:  trepat (28,69%), ull de llebre i garnatxa negra.
  · incorporades:  cabernet sauvignon (8,14%), merlot, pinot noir, syrah, cabernet franc, monestrell i samsó.

Ara bé, bona part dels vins (blancs i rosats) de Conca de Barberà es destinen a la producció d'escumosos amb la D.O. Cava. Les xifres:  de 32 a 36 milions de quilograms de producció total, només 2,27 MM. són per la D.O., la resta va per cava; macabeu, parellada i trepat ocupen el 75% de la superfície de conreu i es processen a través de la D.O. Cava.

Però el tret distintiu d'aquesta D.O. és la varietat trepat, autòctona de la Conca de Barberà, anterior a la fil·loxera, que la va extingir arreu (excepte a la Conca). Ens dóna vins delicats i afruitats, frescos, amb notes especiades, de bona acidesa i graduació alcohòlica mitjana. Es poden obtenir uns vins molt personals.

I potenciar el seu caràcter únic és ara el propòsit de la D.O. Conca de Barberà. Abans només es destinava a la producció de vins rosats i de cava (també rosat), però el 2004 es va elaborar amb bon resultat un primer vi negre. Aquest 2016 la producció de monovarietals de trepat ja ha arribat a 21 negres, 11 rosats i 2 blancs (els coneguts com a “blanc de noirs”). Per poder ser considerat un vi com a monovarietal ha de contenir un mínim del 85% de la varietat en qüestió. Recentment la D.O. ha promogut un segell distintiu a tal fi, amb prou èxit sembla ser.

Aprofitant l'avinentesa, l'ELISABET SÁEZ ens animà a visitar la Conca.

Per motivar-nos ens digué que “visitar la Conca és fer un passeig per la història de la viticultura, és tastar els vins de la vintena de cellers existents, és meravellar-se amb les famoses cooperatives modernistes conegudes com les catedrals del vi i perdre's per les vinyes per descobrir el sentiment que s'hi viu, gaudint de l'impressionant patrimoni històric i cultural del territori:  el Monestir de Poblet amb la Ruta del Cister, el Montblanc Medieval, el Museu de la Vida Rural...”.

Nosaltres ho corroborem amb coneixement de causa, no debades vàrem fer la calçotada d'enguany per aquelles contrades.

I és més, durant la nostra visita a Montblanc (la capital comarcal) vàrem poder comprovar com la seu del Consell Regulador de la D.O. Conca de Barberà es troba en un lloc privilegiat i envejable, com és una de les magnífiques torres de la seva muralla medieval, concretament al Portal de Sant Antoni, per on entrava el camí reial que venia des de Lleida.

Arribats a aquest punt, l'amiga ELISABET ens passà a descriure els vins que minuts més tard tastaríem al pati de Golferichs. Però nosaltres ho deixem pel final, abans ressenyarem el torn obert de paraules.

La primera de les intervencions va ser destacable per la seva dualitat d'oportunitat:  es parla molt de les varietats de raïm, però pels profans això no ens aclareix gaire, ens caldrien explicacions sobre les propietats i característiques de les diverses varietats emprades per poder comprendre millor el vi resultant. A aquelles hores del vespre (i amb els vins esperant-nos abaix) no era un tema que es pogués desenvolupar, però agraïm l'idea i prenem nota per programar-lo en una futura xerrada gastronòmica a càrrec d'un expert.¹

Una pregunta més concreta:  temps de maceració que necessita el trepat?

Resposta:  per cava, gens; per rosat, un dia i per negre, una setmana.

I una última:  quina és la política de preus de la D.O.?

La resposta, contundent:  cap, la D.O. és dedica a promocionar tots els cellers; la resta ja és decisió de cadascun d'ells.

Havia estat una molt bona xerrada, profitosa. La satisfacció es veia reflectida en els rostres dels assistents, que ho van corroborar amb un sincer aplaudiment en el moment de l'entrega protocol·lària del diploma d'agraïment per part del Club a l'experta ELISABET SÁEZ.

I ara sí, ara us detallem el parell de vins que tan amablement ens varen brindar:

El primer procedia de Vinícola de Sarral, l'edifici del qual fou bastit per l'arquitecte Pere Domènech i Roura (fill de Lluís Domènech i Montaner), que a banda d'aquest celler ens va llegar una important obra, com ara pavellons de l'Hospital de Sant Pau (continuant la feina del seu pare) o l'Estadi Olímpic a Montjuïc.

Tornem al vi?
Fou el Portell Blanc Semi, elaborat a partir de macabeu (90%) i parellada (10%), de veremes tardanes amb raïms madurs i d'alta concentració de sucres.
Ofereix aromes de fruita madura i notes florals.
Molt bo com aperitiu, amb foie o amb plats que portin salsa agredolça o curri (cuina oriental en general).

El segon és un dels resultats del Viver de celleristes, un celler que s'ubica allà on era la primigènia Societat Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca i que es trobava en desús, fins que el 2007 es converteix en el primer viver d'empreses vitivinícola de l'estat. El celler recolza temporalment els joves emprenedors (en principi, els seus 5 anys inicials). Actualment hi conviuen cinc empreses.

Una d'elles és VidBertus, que a les seves quatre hectàrees de vinya pròpia treballen de manera ecològica la parellada, el trepat, la garnatxa negra, el monestrell i el merlot. El seu primer vi sortí al mercat l'any 2009. Busquen la singularitat i la perfecta expressió amb rendiments baixos i intensa maduració.

Ens aportaren el seu Cup3 del 2014, un negre jove a base de trepat i garnatxa, amb aromes de fruita vermella, amb notes làctiques i florals; ideal per maridar amb carns.

Ambdós ens deixaren un excel·lent regust. Gràcies ELISABET... i gràcies als cellers.

I d'aquesta manera tan gustosa, entre converses amistoses i bons desitjos per l'estiu, vàrem acomiadar les XVIII JORNADES SOBRE TEMES D'HOSTALERIA I GASTRONOMIA que s'han dut a terme durant el curs 2015-2016. A partir d'Octubre, tornarem amb noves propostes.

¹ Vegeu xerrada de Gener de 2018:  Sabem escollir el vi? Varietats de raïm.