No cal que sigui Nadal
 |
A càrrec de TERESA LLORDÉS, propietària de botigues de Torrons Vicens a Barcelona (i a Sitges). |
Si en l'anterior oportunitat que comptàrem amb la presència a Golferichs de TERESA LLORDÉS (Els torrons, 13/12/2016) dèiem que havia estat “la porta d'entrada a les festes nadalenques”, enguany ja ens hi trobàvem de ple, a només una setmana vista de la Diada de Nadal. I així com no cal que sigui Nadal per gaudir dels torrons, tampoc no cal ser gaire espavilat per adonar-se com d'enfeinada havia d'estar la nostra amiga amb les seves botigues (més la tasca de presidenta de Barna Centre), d'aquí que li manifestéssim ja d'entrada el nostre agraïment multiplicat. Però és que en aquest curs especial commemoratiu del nostre Cinquantenari no podíem (ni volíem) oblidar-la.
Val a dir que la ponent portava unes notes ben preparades i així va començar, fent-nos evident l'origen àrab del torró i com la vila d'Agramunt fou territori on els àrabs influïren (per domini o frontera) durant segles. A Agramunt és té constància documental que ja s'hi feia torró l'any 1741, tot i que és probable que la tradició es remunti a molt abans, perquè en l'inventari d'oficis no li feien constar, ja que la de torronaire era una segona feina (d'hivern) per a gent que tenia altres ocupacions censades (com ara la de pagès).
Els ingredients bàsics del torró són la mel, la fruita seca (ametlla, avellana), la clara d'ou i el sucre...
Llavors la TERESA prengué una decisió: va deixar de banda els papers i va encetar una xerrada fluïda, espontània, més d'acord amb el seu tarannà natural. Nosaltres continuarem igualment amb la ressenya que ho resumeixi tot plegat.
L'inici de l'auge dels torrons d'Agramunt cal anar a cercar-lo al tombant dels segles XIX i XX, quan els agramuntins arribaven a Barcelona per la Fira de Nadal en competència ‒i disputa pels millors emplaçaments‒ amb els venedors de Xixona. Per diferenciar-se davant els potencials compradors barcelonins, els “nostres” usaven vestits tradicionals de pagès endiumenjat. Òbviament el torró (igual que el pollastre, que també es venia per aquestes dates) era un producte de consum excepcional i “feia festa”. Ara ens proposem gaudir-ne tot l'any i que la festa sigui més personal que no només quan ho marqui el calendari.
La TERESA LLORDÉS es trobava l'any 2010 en la seva botiga de xocolates i bombons quan veié algú que passava mirant locals. Els oferí traspassar-los-hi el seu. Això era un dimecres i divendres ja estaven reunits, d'una banda ella i el seu marit i de l'altra l'ÀNGEL VELASCO (propietari des de l'any 2000 de Torrons Vicens) i el seu fill. El resultat fou el que ella mai s'hagués esperat: es convertí en la primera pedra del projecte de desplegament comercial que ha portat Torrons Vicens a estar present amb una xarxa de botigues pròpies o franquiciades a Barcelona i a diverses poblacions catalanes o espanyoles i d'altres països.
Tot va començar amb la campanya de Nadal d'aquell any ‒que ella va arrencar des de l'Octubre‒, quan els resultats de venda de la botiga de Sitges van ser espectaculars. Ella no és només una franquiciada, ella es considera una col·laboradora directa dels VELASCO (pare i fill).
Va voler glossar la figura d'ÀNGEL VELASCO, a qui considera un emprenedor visionari. Partint que quan va comprar Torrons Vicens la va revifar, ens va donar algunes informacions recents:
- l'any 2014 es va fer càrrec de Xocolata Jolonch, també d'Agramunt i també fundada a les darreries del segle XVIII. Ha tornat a posar
la seva emblemàtica xocolata a la pedra en el punt de mira d'un mercat madur i exigent.
- l'any 2015 va confiar a l'ALBERT ADRIÀ (qui acabava de ser guardonat com a millor xef pastisser del Món) una nova línia de torrons,
dita Natura.
- l'any 2016 va adquirir 400 hectàrees d'ametllers per controlar millor la seva matèria primera.
Per reblar el clau, un detall innovador: us heu fixat que els torrons d'aquesta casa porten incorporada una fusta a sota per facilitar-ne el tall?
I un moment per referir-se al torrons més venuts:
- el tou i el dur, és així com es denominen a la denominació d'origen Torrons d'Agramunt (Indicació Geogràfica Protegida, I.G.P.).
- el de gema, si dèiem que el torró empra les clares d'ou, alguna cosa s'havia de fer amb els rovells (o gemes), oi?
- els de gema amb taronja, rom, xocolata, llima, etcètera.
Anant al seu terreny d'origen, la TERESA ens parlà dels bombons, de com necessiten ‒partint d'una bona qualitat de la xocolata, per descomptat‒ ser frescos, cosa que ella aconsegueix mitjançant dues vies: conservar-los en una càmera en òptimes condicions de temperatura i humitat i una alta rotació en la venda, cosa que no els permet envellir.
Ja avisàvem que aquesta repetició era oportuna per aquells que s'ho varen perdre dos anys enrere o que, havent-lis agradat, volien repetir. Fos com fos, el cas és que la Sala d'Actes de Golferichs fins i tot va ser excedida en el seu aforament... feia goig! També anunciàvem l'aprofitament del torn obert de paraules. Aquests foren les qüestions plantejades:
- Hi ha torrons sense sucre?
Sí, els fan amb maltitol, un edulcorant del que n'hi ha prou
varietats. Advertí que un consum excessiu pot produir efectes
laxants i problemes gastrointestinals.
- Què passa amb la mel? Hi haurà problemes per la invasió de
l'abella africana?
Ara per ara encara no. La ponent es mostra optimista de cara
a les mesures fitosanitàries que s'estan prenent.
Hi ha un producte d'origen xinès que la imita (es una barreja
d'aigua i sucre), però a Agramunt actua un Consell Regulador
que n'impedeix l'ús.
A Torrons Vicens s'abasteixen de mel d'apicultors de
Castellar de n'Hug i d'Os de Balaguer.
- Es consumeix a l'exterior?
Cada vegada més, d'aquí l'expansió internacional de Torrons Vicens, sigui per venda directa en botigues de la marca o pel tradicional
camí de l'exportació.
També té molt d'èxit entre els turistes que ens visiten: és quelcom natural, fàcil de portar i no ho troben car.
- El consum estacional a casa nostra és comprensible, doncs es tracta d'una menja calòrica i aquí tenim una climatologia càlida durant
una bona part de l'any.
Ara bé, gràcies a les pertinaces campanyes publicitàries, això està canviant i cada vegada més entenem el torró com un dolç apte per a
qualsevol ocasió.
- La referència a la xocolata desfeta va tornar a centrar-nos en la Xocolata Jolonch d'Agramunt.
Una simpàtica al·lusió a la seva gossa (diu que ja gairebé no la reconeix) va servir a na TERESA LLORDÉS per tancar la sessió tot dient-nos que en aquells moments se'n tornava a la botiga, que la seva jornada encara no acabava.
Quan ens trobem una persona així hem d'esforçar-nos per tal que es noti com ens l'estimem i li agraïm la seva col·laboració... Aquesta vegada fou amb l'entrega per part del nostre President d'un senzill ram de flors que ella va rebre amb grata sorpresa entre un fort aplaudiment.
A diferència de l'anterior ocasió, quan hi hagué degustació de torrons en acabar l'acte, enguany tots els assistents s'endugueren a casa una peça individual de torró, seleccionada d'entre l'ampli repertori de Torrons Vicens (n'hi havia de cinc varietats).
A més, i com farem en totes les xerrades del curs ‒d'Octubre de 2018 a Juny de 2019‒, sortejàrem entre els presents un àpat per a dues persones en el contrastat Restaurant La Gavina, ubicat des de fa vint-i-cinc anys al Palau de Mar. L'afortunat en l'acte que va tancar el primer trimestre de les XXI JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA fou l'únic Soci Fundador que encara tenim amb nosaltres i que darrerament ens pot acompanyar més sovint. Ens n'alegrem per ell alhora que el felicitem.
Així doncs, a les portes dels tradicionals dies de desconnexió (de rutines, de cursos) només ens quedava desitjar a la concurrència el mateix que ara us desitgem als hipotètics lectors: que passeu unes bones Festes de Nadal!