Zones d'Espanya: Astúries
|
Nova orientació d'un cicle consolidat. |
19 ‒ 18 ‒ 17 ‒ 26 ‒ 33 ‒ 14 i 16.
No. No són els sis números premiats al sorteig de la 6/49, i el complementari. És la xifra d'assistents a les anteriors sis cites de les Zones d'Espanya (Andalusia Oriental, Galícia, León, València, Madrid i Ses Illes) més aquesta d'Astúries.
Ja veieu que la cosa no és per llançar coets. I com tampoc som sempre els mateixos, endevinar les raons per les quals una convocatòria té més èxit que una altre se'ns fa impossible.
El fet és que la nostra represa (tercer cicle ja) ens va portar a Astúries, allà on diuen que con fabes y sidrina nun fai falta gasolina!, mitjançant el restaurant Pomarada (Pg. de Gràcia, 78 ‒en un majestuós pis principal‒) que ens va oferir un excel·lent menú que contenia ambdues exquisideses, entre d'altres.
La fabada és un plat que no li cal presentació, tot i que és més modern del que podríem pensar. Per començar, les mongetes ‒d'origen americà‒ no es plantaren a Astúries fins al segle XVI i de la fabada no s'ha trobat cap referència escrita fins a les acaballes del segle XIX ‒en un diari local‒. És un plat d'origen humil i ningú li pot discutir la seva implantació entre el poble.
De la sidra, de la seva història (ja es coneixia en èpoques pre-cristianes) i de la seva popularitat (estesa arreu del Món), podem trobar monografies senceres. Nosaltres vàrem ser pragmàtics i la tinguérem a taula.
I aquí us detallem el dit menú (acompanyat amb fotografies):
- entrants (per compartir)
· pernil ibèric de Guijuelo
· coca de pa amb tomàquet i oli d'oliva arbequina
· croquetes de formatge Cabrales
· calamarcets fregits
· llomets de bacallà a la sidra amb cruixent de pernil
- i el plat fort (és clar), fabada
- les postres
· xarrup de poma verda sidrera
· formatge Peñasanta amb codony
- per beure
· aigües minerals
· vi negre Unzu Rioja criança
· sidra natural Cortina
· cava Roger de Flor brut nature
· cafès de Colòmbia
Tot va resultar de magnífica factura. Un dinar d'aquells que ens deixen empremta a la memòria. Teníem raons sobrades per brindar.