Semblança d'en SANTIAGO IMBERNÓN

Ens ha deixat el SANTI. Cal començar explicant aquesta familiaritat d'anomenar-lo així. El SANTI, tot un senyor, amb reconegut prestigi en l'àmbit de la gastronomia barcelonina (veure l'obituari a La Vanguardia del 16/03/2010), una institució vivent pel Club, ens tractava a tots, sense distinció, amb tal companyonia i confiança que no et deixava cap altra opció que correspondre'l en l'afecte.

El SANTI no va ser fundador del Club. No podia ser-ho, perquè ell tenia restaurant, ell era propietari, ell era a l'altra banda d'on estaven els maîtres fundadors. Però ben aviat, ja al 1972, la norma es va relaxar en el seu cas i s'integrà com ho feia amb tot:  amb ganes d'ajudar.

Tant fou així que va ocupar la Presidència entre el 1980 i el 1987. Més tard, en uns moments difícils pel Club, tornà a acceptar de nou el càrrec des del 1998 i fins el 2002, quan va donar el relleu a l'actual President, senyor Rovira, a proposta del qual va ser llavors quan es va acordar per unanimitat de crear el càrrec de President d'Honor i anomenar el SANTI de manera vitalícia.

El passat 5 de Febrer, aprofitant que celebràvem el Sopar de les Senyores, el Club va retre-li un merescut homenatge, tot ignorant llavors que aquest seria el seu darrer acte públic. L'emoció d'aquella nit ens retorna ara amb més força.

Ell, tot sabent l'agreujament de la seva malaltia, no va donar-nos cap mostra de feblesa i va contribuir, un cop més, a la joia del moment.

Encara va tenir l'esma d'assistir a la reunió de Junta Directiva del següent dimarts, dia 9, aportant-nos, com sempre, les seves opinions i els seus savis consells sobre els temes que anàvem tractant.  

El 14 de Març va ser la data del seu traspàs. L'enterrament, el dia 16, dimarts. Aquell dia el Club tenia programada una Sortida Cultural al Monestir de Pedralbes. Lògicament, es va pensar a suspendre la activitat, però els seus fills ens van fer arribar què havia deixat dit el SANTI respecte d'aquestes eventualitats:  “que no es deixi de fer res quan jo hi falti”. Una vegada més, queda demostrat el seu tarannà.

Abans del dinar inherent a la jornada, el President del Club, Joan Rovira, li va dedicar aquestes paraules:

“A SANTIAGO IMBERNÓN I TÀRRAGA
President d'Honor del Club de la Bona Taula

Ens ha deixat als vuitanta-dos anys. La Junta Directiva, tots els associats i simpatitzants, ens unim en el dolor de la seva pèrdua, amb els seus fills Pere, Glòria, Alex i Santi, tot pregant per la seva ànima i la de la seva esposa Venancia San Miguel, que també ens va deixar ara fa nou mesos. A tots ells, rebin el més sentit condol d'aquesta gran família que és el Club.

Ens ha deixat un bon home, tots el recordarem i molt el trobarem a faltar. Puntual i encertat en les seves paraules. Persona que sempre pregonava l'associacionisme:  el Gremi de Restauració de Barcelona, la Confraria de Santa Marta i el seu Club de la Bona Taula, al qual va dedicar tot el seu saber i enteniment, com a membre, com a President i durant tota la seva vida professional.

Sí, et trobarem a faltar, i molt, el capvespres de dimarts allà a la nostra seu de Golferichs, on sempre ens donaves la teva opinió sensata i original per organitzar actes i activitats.

Et recordarem sempre SANTI.”

No caldria dir que a l'enterrament assistírem una nodrida representació del Club. L'oratori ple fou la darrera demostració de l'estima que va deixar entre tots els que el coneixerem.

Ens ha deixat el SANTI. Trobarem a faltar el seu somriure.