Cuines del Món: KOSHER

28 Gener 2016 14:00

La segona escala de la sisena singladura arreu del Món no ens portà a un país, com ha estat sempre en les anteriors ocasions; sinó que ens endinsàrem en la coneixença d'una cultura estesa per tots els continents, com a conseqüència d'unes determinades circumstàncies històriques.

No ens dedicarem ara a explicar en què consisteix la cuina kosher, cosa que ja es va desenvolupar abastament en la xerrada prèvia (Kosher: la norma jueva de l'alimentació), però sí volem insistir en un concepte:  el jueu que segueix la norma no deixa per això de compartir hàbits gastronòmics amb aquells amb qui comparteix paisatge i paisanatge.


És per això que podríem incloure el restaurant Maccabi Kosher en l'àmbit de la cuina mediterrània i de mercat, no debades es proveeix a la veïna Boqueria (el mercat més emblemàtic de Barcelona).

El Maccabi Kosher (La Rambla, 79 ‒ben a prop del Mercat de La Boqueria‒) és el continuador del clàssic restaurant Egipte, allà on al segle XVII es va establir un popular forn de pa anomenat La Montserratina. La persistència històrica d'usos és quelcom recurrent a molts indrets de la nostra ciutat.

Aquell migdia d'hivern gens fred ens aplegàrem una colla d'amics per tal de familiaritzar-nos amb aquesta manera de fer. Alguns érem repetidors de l'activitat El Call de Barcelona, quan ja vàrem tastar algunes exquisideses kosher.

La proposta triada fou aquesta:

- entrants (a compartir):           

  · hummus amb tahina

  · amanida de llenties

  · xampinyons a l'allet

  · amanida d'albergínia

- segons (a escollir):

  · mandonguilles de vedella, acompanyades amb arròs

  · orada (fresca, del Mercat de la Boqueria) amb verduretes al forn

  · pollastre al forn amb xampinyons i arròs

- i per postres:

  · suflé de xocolata amb gelat

- pita i pa de la casa, refrescos i cafè

Tot plegat va resultar de grat. Val a dir que les tres opcions de segon plat foren escollides per algú o altre, o sigui, que podem opinar amb coneixement de causa.

Aquesta ha estat la nostra manera de tancar un cicle modest, però alhora seriós, que ens haurà portat a conèixer una mica millor una cultura ancestral i amb fortes arrels a casa nostra.